S’ha aprovat el Reial decret llei 3/2021, de 2 de febrer que va entrar en vigor el dia 4 de febrer de 2021, pel qual s’adopten mesures en els àmbits de la Seguretat Social i econòmic, que introdueix novetats com el complement per a la reducció de la bretxa de gènere, l’extensió de l’ingrés mínim vital (IMV) a persones en albergs o que comparteixen casa temporalment, la consideració de la COVID-19 com a malaltia professional per al personal sanitari, o facilitats per als autònoms que tributen per mòduls per a l’accés a prestacions per cessament d’activitat associades a la COVID-19.
L’informem que al BOE del dia 3 de febrer de 2021, s’ha publicat el Reial decret llei 3/2021, de 2 de febrer que va entrar en vigor el dia 4 de febrer de 2021, pel qual s’adopten mesures en els àmbits de la Seguretat Social i econòmic, que introdueix novetats com el complement per a la reducció de la bretxa de gènere, l’extensió de l’ingrés mínim vital (IMV) a persones en albergs o que comparteixen casa temporalment, la consideració de la COVID-19 com a malaltia professional per al personal sanitari, o facilitats per als autònoms que tributen per mòduls per a l’accés a prestacions per cessament d’activitat associades a la COVID-19.
A continuació els expliquem aquestes novetats.
- Complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere
Es configura un nou complement que podran sol·licitar-lo tant els homes com les dones, sempre que acreditin que han perdut ingressos, en el qual es combina una acció positiva a favor de les dones (si cap dels progenitors acredita el perjudici en la seva carrera de cotització, el «complement» el percep la dona) amb la previsió d’una «porta oberta» per a aquells homes que puguin trobar-se en una situació comparable.
La nova regulació substitueix el complement de maternitat per aportació demogràfica per un complement dirigit a la reducció de la bretxa de gènere en el qual és el nombre de fills el criteri objectiu que s’utilitza per articular la mesura puix que el seu naixement i cura és la principal causa de la bretxa de gènere.
1.1 Beneficiàries
Seran beneficiàries les dones que hagin tingut un fill o més i que siguin beneficiàries d’una pensió contributiva de jubilació, d’incapacitat permanent o de viduïtat, tindran dret a un complement per cada fill. Es reconeixerà o mantindrà a la dona sempre que no hi hagi sol·licitud i reconeixement del complement en favor de l’altre progenitor, i si aquest altre també és una dona, es reconeixerà a aquella que percebi pensions públiques la suma de les quals sigui de menor quantia.
S’afegeix una sèrie de requisits perquè els homes puguin ser beneficiaris d’aquest ajut, com causar pensió de viduïtat per defunció de l’altre progenitor: fonamentalment, causar pensió de viduïtat per defunció de l’altre progenitor pels fills en comú, sempre que algun d’ells tingui dret a percebre una pensió d’orfandat, i causar una pensió contributiva de jubilació o incapacitat permanent i haver interromput o haver vist afectada la seva carrera professional en ocasió del naixement o adopció, complint una sèrie de condicions.
El reconeixement del complement al segon progenitor suposarà l’extinció del complement ja reconegut al primer progenitor i produirà efectes econòmics el primer dia del mes següent al de la resolució, sempre que es dicti dins dels sis mesos següents a la sol·licitud.
1.2 Quantia
Si bé per enguany a 27 euros mensuals, l’import del complement per fill es fixarà a la corresponent Llei de pressupostos generals de l’Estat. La quantia a percebre estarà limitada a quatre vegades l’import mensual fixat per fill i serà incrementada al començament de cada any en el mateix percentatge previst en la corresponent Llei de pressupostos generals de l’Estat per a les pensions contributives.
1.3 Regles
El RDL 3/2021 detalla una sèrie de regles sobre el complement, que té naturalesa jurídica de pensió pública contributiva.
- Cada fill donarà dret únicament al reconeixement d’un complement.
- No es reconeixerà el dret al complement al pare o a la mare que hagi estat privat de la pàtria potestat per sentència fundada en l’incompliment dels deures inherents a ella o dictada en causa criminal o matrimonial, ni al pare condemnat per violència de gènere.
- El complement serà satisfet en 14 pagues, juntament amb la pensió que determini el dret.
- L’import del complement no serà tingut en compte en l’aplicació del límit màxim de pensions previst en la Llei, ni tindrà consideració d’ingrés o rendiment de treball amb vista a determinar si concorren els requisits per tenir dret al complement per mínims
- Quan la pensió contributiva que determina el dret al complement es causi per totalització de períodes d’assegurança a prorrata temporis en aplicació de normativa internacional, l’import real del complement serà el resultat d’aplicar a la quantia la prorrata aplicada a la pensió a la qual acompanya.
- No es tindrà dret al complement en casos de jubilació parcial.
- El complement s’abonarà en tant el beneficiari percebi una de les pensions abans expressades (apartat de beneficiaris). Per tant, el seu naixement, suspensió i extinció coincidirà amb el de la pensió que hagi determinat el seu reconeixement, si bé, si el beneficiari, en el moment de la suspensió o extinció d’aquesta pensió, tingués dret a percebre’n una altra de diferent, l’abonament del complement es mantindrà, quedarà vinculat al d’aquesta última.
- Els complements de la Seguretat Social que es reconeguin seran incompatibles entre si.
1.4 Fins quan es mantindrà?
La mesura es mantindrà mentre la bretxa de gènere de les pensions de jubilació (diferència entre l’import mitjà de les causades en un any pels homes i per les dones), causades l’any anterior, sigui superior al 5%.
Periòdicament (cada 5 anys) el Govern, en el marc del Diàleg Social, realitzarà una avaluació dels efectes de la mesura, de manera que quan la bretxa de gènere d’un any sigui inferior al 5% remetrà a les Corts Generals un projecte de llei per a, prèvia consulta amb els interlocutors socials, procedir a la seva derogació.
1.5 Règim transitori
S’estableix que els qui en la data d’entrada en vigor de la modificació (és a dir, el 4 de febrer de 2021) estiguessin percebent el complement per maternitat per aportació demogràfica, en mantindran la percepció.
La percepció d’aquest complement de maternitat serà incompatible amb el complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere que pogués correspondre pel reconeixement d’una nova pensió pública, i els interessats poden optar entre l’un o l’altre.
Si un progenitor, d’algun dels fills, que va donar dret al complement de maternitat per aportació demogràfica, sol·licita el complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere i li correspon percebre’l, la quantia mensual que li sigui reconeguda es deduirà del complement per maternitat que estigués percebent, amb efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la resolució, sempre que es dicti dins dels sis mesos següents a la sol·licitud o, si escau, al reconeixement de la pensió que la causi; passat aquest termini, els efectes es produiran des del primer dia del setè mes següent a aquesta.
- Modificacions relatives a l’accés a l’ingrés mínim vital
El RDL 3/2021 modifica la regulació de la prestació no contributiva de l’ingrés mínim vital (IMV), continguda en el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, per facilitar l’accés a l’IMV a les persones sense llar i a altres col·lectius vulnerables.
Respecte a l’àmbit subjectiu d’aplicació:
- S’amplia la capacitat de ser beneficiaris de l’IMV a qui resideixi en establiments finançats amb fons privats (fins ara només s’estenia a establiments públics).
- Se suprimeix el límit de titulars de l’IMV en un mateix domicili (fins ara 2), per eliminar les barreres d’accés que han pogut experimentar els usuaris de prestacions de servei residencial, així com per reconèixer la realitat de persones en situació de vulnerabilitat que s’agrupen en un mateix habitatge amb la fi exclusiva de compartir despeses.
- En relació amb les unitats de convivència es consideren determinats casos especials d’empadronament, contemplats en la Resolució de 17 de febrer de 2020, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró municipal (publicada per la Resolució de 29 d’abril de 2020). En concret, el cas de l’empadronament en establiments col·lectius i l’empadronament en infrahabitatges i de persones sense domicili, i es permet que la unitat de convivència es configuri pel titular, per les persones unides entre si per vincle matrimonial, com a parella de fet, i, en el seu cas, amb els seus descendents menors d’edat fins al primer grau de consanguinitat, afinitat, adopció o en virtut de règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció. Els descendents citats podran ser fins al segon grau si no estiguessin empadronats amb els seus ascendents del primer grau.
Ara també es contemplen com a unitat de convivència independent situacions que afecten els potencials beneficiaris de l’IMV, com és residir en un domicili amb persones amb les quals tinguessin vincles propis de la unitat de convivència, però que la convivència es degui a una situació especial, tal com tenir el caràcter de dona víctima de violència de gènere, haver iniciat els tràmits de separació, nul·litat o divorci, o d’haver-se instat la dissolució de la parella de fet formalment constituïda, acompanyada de menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent, o haver abandonat el domicili per desnonament, o per haver quedat inhabitable per causa d’accident o força major. Aquesta consideració d’unitat de convivència independent, excepte en el supòsit de dones víctimes de violència de gènere, tindrà caràcter temporal.
Així mateix, i sense deixar de remetre a una lectura dels preceptes assenyalats, es permet l’accés a la prestació a persones soles en situació d’exclusió social que convisquin amb altres persones soles o unitats de convivència i que no tinguin vincles de parentiu.
Pel que respecta a l’acció protectora, i en coherència amb els anteriors canvis, es modifiquen, d’una banda, les causes de suspensió del dret, i es contempla la suspensió cautelar en el cas que en el termini previst no es rebi comunicació sobre el manteniment o variació dels informes que ara preveu l’article 19 bis i, per una altra, els documents necessaris per a l’acreditació dels requisits, on juguen un paper essencial els serveis socials competents.
També s’introdueixen canvis en el procediment, en matèria de cooperació entre les administracions públiques per obrir la participació en la comissió de seguiment i en el consell consultiu de l’IMV a «altres representants de l’Administració General de l’Estat en relació amb l’ingrés mínim vital que s’estableixin reglamentàriament» i en el règim d’obligacions per a contemplar la que assisteix als ajuntaments en els casos de persones sense domicili empadronades.
Finalment, i tornant a incidir en el fonamental de la participació dels serveis socials, donada la complexitat de la realitat dels potencials beneficiaris de l’IMV, es regula transitòriament la col·laboració de les entitats del Tercer Sector d’Acció Social -mediadors socials de l’ingrés mínim vital- en la gestió d’aquesta prestació per poder certificar l’existència de determinades situacions particulars.
En resum, cal destacar:
- L’ampliació dels supòsits de beneficiaris, com s’ha expressat anteriorment.
- Quant a la signatura de la sol·licitud per tots els integrants de la unitat de convivència majors d’edat que no es trobin incapacitats judicialment, la norma afegeix que els qui tinguin establertes judicialment mesures de suport per a la presa de decisions actuaran segons el que es disposa en aquestes mesures.
- S’amplia la protecció a favor de «persones que figurin empadronades en establiments col·lectius, o perquè no tenen sostre i que resideixin habitualment en un municipi».
- S’afegeix a la normativa un conjunt de situacions especials, a favor de dones víctimes de violència de gènere que hagin abandonat el seu domicili habitual (acompanyada o no de fills o de menors), o dones que també hagin abandonat el seu domicili per inici de tràmits de separació, nul·litat, divorci o dissolució de parella de fet, o abandó de domicili per desnonament, accident o supòsits de força major.
- S’afegeix la consideració del domicili en supòsits especials, i es constitueix la unitat de convivència per persones unides entre si per vincle matrimonial, com a parella de fet, i, en el seu cas, amb els seus descendents menors d’edat fins al primer grau de consanguinitat, afinitat, adopció o en virtut de règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció; els descendents citats podran ser fins al segon grau si no estiguessin empadronats amb els seus ascendents del primer grau. És important ressaltar que, si en virtut d’un contracte queda acreditat l’ús individualitzat, per una persona sola o per una unitat de convivència, d’una habitació en un establiment hoteler o similar, serà considerat domicili als efectes previstos en aquesta norma.
- Quan concorrin el mateix domicili persones entre les quals no concorrin els vincles previstos per accedir a la prestació, podran ser titulars de l’ingrés mínim vital els qui es trobin en risc d’exclusió.
- Es regulen els elements que han de formar part del certificat expedit pels serveis socials per justificar els nous supòsits d’accés a l’ajut.
- Amb caràcter anual, els serveis socials comunicaran a l’entitat gestora el manteniment o modificació dels informes relatius a l’ingrés mínim vital, així com de l’informe d’exclusió social.
- Quant a la tramitació, l’Institut Nacional de la Seguretat Social ha de dictar resolució, i notificar-la al sol·licitant, en un termini màxim de 6 mesos des de la data d’entrada de la sol·licitud al registre. El silenci s’ha d’entendre en sentit negatiu. Les notificacions a persones sense domicili s’efectuaran als serveis socials del municipi o, en el seu cas, a la seu o centre de l’entitat on figurin empadronades.
- També es regula de nou la composició de la Comissió de seguiment de l’ingrés mínim vital.
- L’Ajuntament corresponent ha de comunicar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social qualsevol modificació (o baixa) al padró, en el termini dels 30 dies següents, dels beneficiaris sense domicili i empadronats.
- Es contempla la col·laboració, durant cinc anys, de les Entitats del Tercer Sector d’Acció Social, degudament inscrites, per emetre els certificats que exigeix la normativa sobre ingrés mínim vital.
- Accés dels autònoms que tributen per mòduls a les prestacions COVID-19
Es vincula el cessament de l’obligació de cotitzar al mes en què es presenta la sol·licitud de la prestació i es facilita als treballadors autònoms que tributin per estimació objectiva la prova de la caiguda d’ingressos establint-se una presumpció a aquest efecte, la qual cosa facilitarà l’accés a la prestació en descarregar-li de la necessitat de provar la reducció de l’activitat en determinats supòsits.
Així, quant a la prestació extraordinària de cessament d’activitat per als treballadors autònoms afectats per una suspensió temporal de tota l’activitat com a conseqüència de resolució de l’autoritat competent com a mesura de contenció de la propagació del virus SARS-CoV-2 s’estableix, quan la sol·licitud es presenti fora del termini establert, que el treballador quedarà exempt de l’obligació de cotitzar des del primer dia del mes en què s’hagi sol·licitat la prestació.
En relació amb la pròrroga fins al 31 maig de 2021 de les prestacions ja causades contemplada en l’article 13.1 del Reial decret llei 30/2020, podran continuar percebent-se amb els mateixos requisits i condicions, durant el temps que romangui l’activitat suspesa, limitant-se ara fins a l’últim dia del mes en què s’acordi l’aixecament de les mesures o el 31 de maig de 2021 si aquesta última data és anterior.
La norma entén que «per error«, es va establir en la DT 2a Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener que la finalització de la prestació tindria lloc l’últim dia del mes següent al de l’aixecament de les mesura de contenció de la propagació del virus SARS-CoV-2 adoptades per les autoritats competents o fins al 31 de maig de 2021 si aquesta última data és anterior, quan la veritat és que aquesta prestació s’ha de reportar fins a l’últim dia del mes en què s’acordi l’aixecament de les mesures o el 31 de maig de 2021 si aquesta última data és anterior, tal com establia l’article 13.1 del Reial decret llei 30/2020, de 29 de setembre, de mesures socials en defensa de l’ocupació, i estableix en l’actualitat l’article 5.8 del Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener. No existeix cap justificació per mantenir el pagament d’una prestació extraordinària vinculada al cessament d’activitat quan desapareixen els requisits que provoquen el seu atorgament.
Finalment, a fi de facilitar als treballadors autònoms que tributin per estimació objectiva la prova de la caiguda d’ingressos, s’estableix una presumpció que descarrega de la necessitat de provar la reducció de l’activitat en determinats supòsits.
Així, aquesta presumpció és aplicable sempre que el nombre diari de treballadors afiliats i en alta al sistema de la Seguretat Social en l’activitat econòmica corresponent, expressada en quatre dígits (CNAE), durant el període al qual correspon la prestació, sigui inferior en més d’un 7,5 per cent al nombre mitjà diari corresponent al segon semestre de 2019, tant:
- Si han percebut les prestacions per cessament d’activitat contemplades en els Reials decrets llei 8/2020, 24/2020 i 30/2020.
- Com quan percebin la prestació per cessament d’activitat contemplat en l’article 7 del RD llei 2/2021.
- Protecció social dels sanitaris
Les prestacions que poguessin reportar els professionals sanitaris seran les mateixes que el sistema de la Seguretat Social atorga als qui haguessin contret una malaltia professional. Es tracta, amb això, de donar una resposta excepcional a una situació també excepcional, que alhora permet satisfer les demandes que s’havien formulat en aquest sentit des de diferents corporacions i associacions de professionals sanitaris i sociosanitaris, donant resposta també a la demanda formulada al Govern pels grups parlamentaris.
D’altra banda, es preveu la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el nomenament com a personal estatutari de les professions sanitàries, realitzat a l’empara del Reial decret 926/2020, de 25 d’octubre, pel qual es declara l’estat d’alarma per contenir la propagació d’infeccions causades pel SARS-CoV-2.
4.1 Compatibilitat de la pensió de jubilació amb el nomenament com a personal estatutari de les professions sanitàries
S’estableix la possibilitat de poder contractar, per motiu de la pandèmia, a personal sanitari jubilat i així poder compaginar la seva pensió de jubilació amb l’activitat laboral.
D’aquesta manera, els professionals sanitaris jubilats metges i infermers i el personal emèrit que es reincorporin al servei actiu a través del nomenament estatutari corresponent per l’autoritat competent de la comunitat autònoma, o per l’Institut Nacional de Gestió Sanitària a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla o pel Ministeri de Defensa a la Xarxa Hospitalària de la Defensa, tindran dret a percebre l’import de la pensió de jubilació que estiguessin percebent al temps de la incorporació a la feina, en qualsevol de les seves modalitats, inclòs, sempre que reuneixi els requisits establerts per a això, el complement per mínims.
La compatibilitat implica que:
- El beneficiari tindrà la consideració de pensionista amb caràcter general.
- Durant l’acompliment de l’activitat es mantindrà l’obligació d’afiliació, alta, baixa i variació de dades prevista en l’article 16 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social i l’obligació de cotitzar en els termes dels articles 18 i 19 del mateix text legal, i no serà aplicable el que es disposa a l’article 153.
- Durant la realització d’aquesta feina els treballadors estaran protegits enfront de totes les contingències comunes i professionals, sempre que reuneixin els requisits necessaris per a causar-les, i serà aplicable el règim de limitació de les pensions, incompatibilitats i l’exercici del dret d’opció, previstos al text refós de la Llei General de la Seguretat Social.
- El dret al subsidi per incapacitat temporal que es causi durant aquesta situació s’extingirà per la finalització de la feina per compte d’altri, a més de per les causes generals previstes en la normativa vigent.
Una vegada finalitzada la feina per compte d’altri:
- Les cotitzacions realitzades durant aquesta situació podran donar lloc a la modificació del percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió de jubilació, la qual romandrà inalterable.
- Aquestes cotitzacions no faran efecte en relació amb els percentatges addicionals previstos en l’article 210.2 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social i en la disposició addicional dissetena del text refós de Llei de classes passives de l’Estat.
- Les cotitzacions indicades faran efecte exclusivament per determinar el percentatge aplicable a les jubilacions anticipades ja causades, mantenint la mateixa base reguladora.
4.2 Reconeixement de malaltia professional el contagi per COVID-19 en l’exercici professional
Amb caràcter retroactiu, es reconeix com a malaltia professional el contagi per COVID-19 del personal sanitari: Aquells professionals que prestin serveis en centres sanitaris i sociosanitaris inscrits als registres corresponents; aquells que atenguin en l’exercici de la seva professió, durant la prestació de serveis sanitaris o sociosanitaris, a malalts contagiats pel virus SARS-CoV-2; i hagin contret el virus des de la declaració de la pandèmia internacional per l’OMS fins que les autoritats sanitàries aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per fer front a la crisi sanitària tindran les mateixes prestacions que la Seguretat Social atorga als afectats per una malaltia professional.
Els serveis de prevenció de riscos laborals hauran d’emetre el corresponent informe on es faci constar que l’activitat professional comporta l’atenció a malalts contagiats pel virus SARS-CoV-2. Una vegada acreditat el contagi es presumirà en tot cas que s’ha produït per atendre persones contagiades per la COVID-19.
També s’estén la protecció per contingències professionals al personal sanitari que presta serveis en la inspecció mèdica dels Serveis Públics de Salut i de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i al personal sanitari de Sanitat Marítima que presti serveis a l’Institut Social de la Marina, que hagi contret una malaltia causada pel SARS-CoV-2.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema. Comptem amb un gran equip d’ assessors laborals.
JDA SFAI