Com ja hem vingut anunciant-i informant en reiterades ocasions, després de l’última reforma del Codi Penal, la comissió d’un delicte, per part de determinades persones físiques, en el desenvolupament de l’activitat de l’empresa no només afecta a aquestes persones, si no que es pot estendre també a la pròpia empresa, per entendre que l’empresa també és responsable, per acció directa o per omissió, del deure de prevenir aquests actes. Doncs aquests fets suposen haver incomplert greument els deures de supervisió, vigilància i control de la seva activitat, els quals estan previstos i regulats en la Llei de societats de capital. Les condemnes a la persona jurídica, l’empresa, per algun dels delictes tipificats en el Codi Penal, són essencialment econòmiques, si bé, depenent de la gravetat del delicte, podria arribar fins i tot a decretar la dissolució de la societat.

Ara bé, ¿com pot protegir la societat davant d’aquesta amenaça? El mateix Codi Penal estableix que si, abans de la comissió de delicte, l’empresa ha adoptat i executat eficaçment un model d’organització i gestió adequat per a la prevenció dels mateixos o la reducció significativa del risc de la seva comissió, podria obtenir l’exempció de la responsabilitat penal. Això és el COMPLIANCE PENAL, un pla de prevenció de riscos penals i la seva implantació a l’empresa.

El Pla de Prevenció d’identificar amb claredat les activitats que l’empresa realitza i en el desenvolupament podrien arribar a cometre algun dels delictes tipificats pel Codi Penal, és a dir, la identificació dels riscos inherents de la companyia; així com haurà de fixar els protocols o procediments que concretin el procés de formació de la voluntat de l’empresa, d’adopció de decisions i d’execució de les mateixes amb relació a aquestes activitats.

La funció de supervisió i de compliment del Compliance Penal implantat s’ha de confiar a un òrgan de l’empresa amb poders autònoms d’iniciativa i de control o que tingui encomanada legalment la funció de supervisar l’eficàcia dels controls interns de la mateixa. A aquest òrgan se l’anomena Compliance Officer. En empreses de reduïda dimensió, és a dir, aquelles que presenten compte de pèrdues i guanys abreujats, aquesta tasca de supervisió podrà encomanar-se al propi òrgan d’administració de l’empresa.

La importància de tenir un Compliance Penal, així com la seva deguda implantació a l’empresa, és inqüestionable. Cal no oblidar que la persona jurídica, l’empresa, serà responsable, encara que no s’hagi identificat a la persona física que suposadament ha comès el delicte, no hagi estat possible dirigir el procediment contra ella, o fins i tot ha mort o s’hagués sostret a l’acció de la justícia. Així mateix, els agreujants o atenuants d’aplicació a la persona física no exclouen ni modificaran la responsabilitat penal de les persones jurídiques. I finalment, en cas de cometre un delicte, seran condemnats penalment com a responsables, tant la persona jurídica com la persona física.

Les conseqüències de l’apreciació de responsabilitat penal en les persones jurídiques, són les penes que preveu l’art. 33.7 del CP, i són qualificades totes elles com a greus, en concret:

Per tot això, considerem una obligació i no una opció, exercir la protecció necessària a la nostra font d’ingressos, la nostra companyia, protegint d’actuacions individuals que poden arribar a perjudicar tota l’empresa). És de rigor i de responsabilitat, procurar evitar per tots els mitjans, la comissió de qualsevol acció o omissió delictiva, per evitar una condemna penal a l’empresa; i per això resulta imprescindible que la seva empresa elabori i implanti un pla de prevenció, el Compliance Penal.


Sílvia Sallarès

Dra Área Legal JDA/SFAI.