Es produeixen moltes disfuncions a l’aplicació dels registres de morositat. L’ús dels mateixos per les entitats financeres fa que una informació dolenta o deficient d’una persona física serveixi per impedir-li l’accés al crèdit, una cosa tan necessària actualment. Per aquest motiu han proliferat reclamacions judicials de justiciables que han estat incloses de manera indeguda en els registres de morositat esmentats, emparats en la intromissió en el dret a l’honor.
Bàsicament es manegen per les entitats financeres diversos sistemes de comunicació, els fitxers de solvència i el CIRBE. Mentre que els fitxers de solvència són privats i són d’ús potestatiu per part de les entitats financeres, en canvi la inclusió de riscos al CIRBE és de compliment obligat. Les reclamacions judicials que hi caben serien per dues qüestions.
- Una per comunicar dades errònies, bàsicament facilitar dades que ens són correctes. L’article 20 de la LO 3/2018 de 5 de desembre de Protecció de Dades Personals, estableix que les dades comunicades han de ser per deutes certs, vençuts i exigibles. Per tant, una comunicació errònia de dades tant en fitxer de morositat com a CIRBE podria donar a una petició d’intromissió en el dret a l’honor i com a resultat es generaria una indemnització per aquesta incorrecció.
- Una altra possible via de reclamació, aquesta més estesa en els casos actuals i de més objecte de demandes judicials, és que existeix l’obligació dels creditors financers de comunicar al client de forma fefaent que procedirà a la inclusió (del deute i del presumpte deutor) als fitxers de morositat.
Aquest fet també el recull l’article 20 abans esmentat, que obliga el creditor a informar l’afectat ja sigui al mateix contracte subscrit amb el deutor, o en el moment de requerir de pagament i se li adverteixi de la possibilitat d’inclusió als fitxers de morositat, amb indicació expressa d’aquells en què es comunicarà.Cal tenir en compte que la Llei permet que es pacti en el mateix contracte com una clàusula general del mateix que en cas d’impagament es comunicarà el risc als fitxers de morositat, d’aquesta manera quedaria complert el requisit de prèvia notificació al deutor, no sent necessària la notificació fefaent expressa abans de la seva inclusió.
Per al cas que no hi hagi pacte, si cal la prèvia notificació fefaent al deutor perquè es consideri correcta la inclusió als fitxers de morositat. Aquest és un punt molt qüestionat judicialment, ja que les entitats financeres solen notificar mitjançant correu ordinari, acceptant alguna jurisprudència que la notificació per correu ordinari sense devolució de la carta (o acompanyant la constància d’haver remès altres notificacions postals com extractes de compte o rebuts ), seria vàlida per trobar el requisit de notificació fefaent. Però és un punt objecte de molta casuística i de poca pacificació jurisprudencial.Després estaria la conseqüència de la notificació viciada als fitxers de morositat i que donaria la intromissió il·legítima en el dret a l’honor, i que seria la indemnització.
Aquesta indemnització també és força interpretable pels Tribunals, però per a la seva determinació caldria tenir en compte la quantia errònia notificada, el temps de durada de la incorrecció i les vegades que hagi estat consultada per possibles entitats financeres, i és a més reforçat la mateixa si ha denegacions de finançament, però sense que sigui aquesta prova necessària.
Joan Barba Martín
Advocat JDA/SFAI
Consulti els nostres serveis legals aquí.